Passejada per Nou Barris organitzada per la SCG

Passejada per Nou Barris (25-02-2017)

Interessant recorregut per alguns barris del districte de Nou Barris de la ma d’En Toni López, geògraf i demògraf del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB.

Iniciem el periple al peu de l’actual seu del districte de Nou Barris, important edifici construït entre els anys 1886-1915, projectat per  el Dr. Emili Pi i Molist i per l’arquitecte Josep Oriol Bernadet i que fou l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau, edifici de 700 m. de llargària i 200 d’amplada i estava integrat per 12 pavellons aïllats.

Actualment resten tres pavellons destinats a allotjar l’Arxiu Municipal del Districte, el Consell Municipal i la Biblioteca Popular de Nou Barris una de les més grans de la ciutat, i una comissaria de la Guàrdia Urbana.

Tota aquesta la zona ha estat urbanitzada com a Parc, entre 1997 i 2007, ocupant una superfície de 177.253 m2 i essent un espai vertebrador de l’entorn anteriorment molt degradat. El projecte dels arquitectes Carme Fiol i Andreu Arriola fou guardonat el 2007 amb el premi d’arquitectura International Urban Landscape Award a Frankfurt (Alemanya).

Tot passejant arribem al barri de Can Peguera conegut com “les cases barates de Ramón Albó” construïdes l’any 1929. Aquestes cases van ser destinades a la població obrera vinguda del creixement urbanístic de Barcelona i dels desnonats de Montjuïc per l’Exposició Universal. Són casetes petites d’una sola planta molt senzilles. L’entorn agradable i tranquil  ens transporta als seus orígens:

“Aquesta zona era repleta de pinedes, amb les quals s’obtenia la resina que servia després per elaborar pega.” De aquí el nom de Can Peguera

“El barri té una forta tradició d’esquerres, niu de cenetistes, ja que part de la columna de Durruti va sortí el 25 de juliol  1936  cap el front d’Aragó”

A corre cuita ens dirigim al Passeig Valldaura per agafar el bus 82 que ens portarà fins el Castell de Torre Baró, situat en un turó de la Serra de Collserola,  excel·lent mirador dels districtes de Nou Barris, Horta, Sant Andreu, i Sant Martí i més enllà , el riu Besòs i les poblacions de Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona.

El nord destaca Vallbona, Ciutat Meridiana i el barri de Torre Baró d’habitatges autoconstruïts que va sorgí a mitjans del segle XX del fracàs de convertí la zona en ciutat jardí.

El Castell de Torre Baró és actualment un punt d’informació i educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Baixem a peu cap el barri de les Roquetes i ens aturem en els peculiars ascensors del carrer Alcántara. Tres ascensors amb les seves respectives passeres salven un desnivell de 36 m. entre els carrers de La mina de la Ciutat i Rodrigo Caro per una distancia horitzontal de poc més de 100m. (36%). El sistema millora l’accessibilitat als habitatges si bé no és gens recomanable per les persones amb mobilitat reduïda.

Tot seguit ens dirigim cap el barri de Verdun on l’arquitecte Pere Serra ens instrueix sobre l’evolució de l’antiga zona de les Cases del Governador, que es van construir l’any 1952 per allotjar provisionalment els barraquistes de la Diagonal poc abans del Congrés Eucarístic. Eren pisos amb unes mides reduïdíssimes i amb moltes deficiències.

No hi ha res millor que veure el següent vídeo per fer-se una composició de lloc de les anomenades “cases de papel”.

Data de publicació del vídeo: 22 d’ag. 2014

Aquest documental explica la creació del barri de Verdun de Barcelona, les seves carències i com el veïnat es va organitzar per superar-les. Al reportatge es pot veure des de la creació del barri als anys 50, el paper de la parròquia de Sant Sebastià, l’obertura l’escola Ton i Guida a l’any 1962 o la realització de les Olimpíades Populars a l’any 1973.
El document dóna dades esgarrifoses com la que explica Antonia Canals fundadora de l’Escola Ton i Guida quan diu que hi havia prop de 2500 infants sense escolaritzar al moment d’obrir l’escola. També ha estat un sorpresa trobar a Jaume Gatell i a en Fernando Pindado explicant com havien crescut i com es movien al barri i a les entitats veïnals als any 70.
A nivell personal, és un document preciós entre altres coses perquè parla d’on vaig créixer i jugar de petit. Els meus pares van arribar al mitjans del 60, els meus germans van néixer a final d’aquella dècada i jo al 1977. Vaig conèixer la Via Favència com el barranc o fèiem els partits de futbols i les fogueres de Sant Joan mentre esquivàvem les xeringues que hi havia al terra. Creaur el barranc i ja hi érem a les cases del governador, a l’escola d’adults Freire o al bar de la Cesàrea.
El documental el va compartir a una xarxa social en Jaime Casanova Ruiz.

 

Les Cases del Governador s’havien construït de manera accelerada i en temps rècord entre els anys 1952 i 1955 a iniciativa del governador civil, Felipe Acedo Colunga, per allotjar, en principi provisionalment, barraquistes de diverses àrees de Barcelona, i en especial de l’àrea de la Diagonal, on estava prevista la concentració dels actes centrals del Congrés Eucarístic de 1953. La provisionalitat va esdevenir permanència. La pèssima qualitat de les cases, amb pisos de 20 m2, va motivar, amb la primera dècada de la democràcia recuperada, la necessitat d’executar una remodelació integral del barri amb la col·laboració de diferents institucions. El projecte esdevé clau per superar el procés de degradació urbanística i social que identificava aquest polígon en la dècada dels 80. És un bon exemple, i pioner, de renovació en sòl urbà habitat, d’integració i de col·laboració interinstitucional.

La remodelació urbanística va ser desenvolupada per l’Incasòl, amb la col·laboració del Ministeri de Foment i de l’Ajuntament de Barcelona a partir d’un conveni signat el 1990. L’operació va començar el 1992 consistent en la substitució de 945 habitatges (41 blocs) i 200 locals per 633 habitatges de protecció nous (17 blocs), 53 locals comercials, 6 locals destinats a equipaments, 967 places d’aparcaments i noves zones verdes.

Data de publicació del vídeo: 11 de març 2014

Les Cases del Governador van ser construïdes l’any 1952 per allotjar provisionalment els barraquistes de la Diagonal (llavors avenida del Generalísimo) per tal d’embellir el pas del Congrés Eucarístic. Es tractava d’un conjunt de 41 blocs aixecats en un mes, d’ínfima qualitat i de dimensions molt reduïdes, uns 20 metres quadrats. Les deficiències i la manca de serveis van ocasionar moltes queixes veïnals. La provisionalitat d’aquests habitatges va durar fins a l’any 1992, quan la Generalitat i l’Ajuntament van acordar l’enderroc de tot el polígon i la creació de 633 habitatges nous.

Arribem a la Plaça de l’Àngel Pestanya del barri de la Prosperitat, cor de la vida social i escenari de nombroses assemblees i actes reivindicatius. A principi dels anys seixanta un empresari va vendre pisos a mig fer a dos o tres compradors simultàniament això va ser l’inici de les reivindicacions veïnals per aconseguir habitatges dignes, jugant un paper important les associacions de veïns. L’any 1988 amb la inauguració del Casal de Barri de la Prosperitat, la plaça es va esdevenir en el centre neuràlgic de la vida social i ho és encara avui.

Data de publicació del vídeo: 9 de maig 2015

L’alta densitat de la Prosperitat i la manca d’espais oberts va motivar una important lluita veïnal. Entre les reivindicacions del veïnat destacaven la urbanització del pla de Santa Engràcia i la creació d’un local social per dinamitzar la Prosperitat. L’any 1986 es va inaugurar la plaça d’Àngel Pestaña i dos anys més tard el Casal de Barri. Un equipament autogestionat on es concentren activitats i lluites, i on es facilita la integració veïnal.

A quarts de tres donem per acabada la visita a Nou Barris

————————————————————————————————————

Recorregut

Open Data Barcelona

Altres vídeos

 

Canyelles

Data de publicació del vídeo: 10 de nov. 2012.  “Historia de un barrio” enregistrat a Canyelles entre 1974-1976. 9Barris

 

Breu història de Nou  Barris:

Data de publicació del vídeo: 13 de gen. 2015. La ciutat s’ha anat construint des de fa molts segles, i algunes d’aquestes petjades del passat les podeu visitar i conèixer tot passejant pels carrers de Nou Barris. Veniu i descobriu els racons amagats dels nostres barris.

Entrades al Facebook

25-02-2017 27-02-2017 03-03-2017
26-02-2017 02-03-2017 05-03-2017
26-02-2017 02-03-2017 06-03-2017


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

ARXIUS