jramoneda

Model 3D del mapa del pla de Barcelona aixecat per l’exèrcit francès entre 1823 i 1827

L’ICGC (mitjançant un acord de col·laboració amb el Service Historique de la Défense de França que conserva l’original) ha iniciat les tasques per a la representació d’un model 3D del mapa del pla de Barcelona aixecat entre 1823 i 1827 per l’exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, perquè ens proporcioni informació acurada sobre com era el territori que envoltava el recinte de Barcelona abans de l’enderrocament de les muralles.

Aquest mapa manuscrit en 54 fulls ja utilitza corbes de nivell i és d’un detall preciós del pla on pocs anys més tard s’edificaria l’eixample barceloní. L’ús de corbes i de nombroses dades altimètriques era encara una tècnica molt poc utilitzada i, de fet, el mapa de Barcelona serví als enginyers militars francesos per provar noves tècniques.

De moment, el model, que esdevé de la digitalit­zació i de la georeferenciació del mapa, mostra el Fort Pienc o Fort Pius, un ba­luard situat sobre l’actual carrer Marina i que fou construït per Felip V com a part de les noves defenses de Barcelona després de la conquesta de la ciutat el 1714.

L’eina ha estat presentada avui a la seu de l’ICGC i amb anterioritat, el novembre, es va presentar al Castell de Vincennes (París) dins la jornada Faire la carte et restituir les paysages, organitzada per la comissió d’història del Comité Français de Cartographie, en col·la­boració amb el Service Historique de la Défense i l’ICGC.

El model 3D d’aquest mapa, que ha estat molt ben acollit pels assistents de les jornades, proporciona una vista del traçat del pla de Barcelona de 1823-1827 sobre la cartografia actual, molt útil per als historiadors i urbanistes per estudiar l’evolució de la trama urbana de la ciutat.

Olesa de Montserrat

El dissabte14 d’abril tenim previst fer una sortida pels entorns d’Olesa de Montserrat guiats per en Joan Soler i Gironès, geògraf, guia de natura, escriptor, divulgador i excursionista. 

La proposta concreta la farem més endavant però mentrestant us deixo tot un seguit de referències  per si les voleu consultar.

Bloc d’En Joan Soler

Turisme d’Olesa

L’últim llibre publicat

Mapes & Cinema

En Juan Manuel García Ferrer ens fa arribar l’enllaç  a una pàgina força curiosa, que relaciona, il·lustrant-ho amb fotogrames, films en els que apareixen mapes d’una forma significativa, suposant en diversos casos un bon atrezzo addicional d’ajuda a la posta en escena.  Com es menciona a l’”home” de la pàgina  l’autor només escriu sobre els llocs que coneix i com què no viatja gaire es centre en pel·lícules fetes a Paris, Ginebra i Londres i especialment Muswell Hill barri londinenc on viu Roland François Lack autor de Ciné TourIste

Les pel·lícules estan agrupades per dècades des del 1905 fins el 2012 

En la pestanya Spain troben dues entrades principals La Via Làctia  de Luís Buñuel 1969  i Espoir de André Malraux 1939.

També es citen pel·lícules on hi han escenes que es relacionen d’alguna manera amb la categoria Spain com és al cas de  La Femme et le Pantin de Julien Duvivier 1959 on estranyament la baralla, davant d’un mapa de París, té lloc en una cafeteria d’Espanya.

O la planificació d’un viatge a Espanya consultant un mapa Michelin a la pel·lícula Les Grandes Personnes  de Jean Valère 1961.

Els Vilars, una fortalesa ilergeta d’ara fa 2700 anys

Divendres 9 de juny, les Garrigues, Arbeca, els Vilars, sota un sol que crema la pell i ens fa aclucar els ulls, l’Emili Junyent (1) impertèrrit ens explica de manera entenedora l’evolució dels habitants de la fortalesa al llarg de més de 15 generacions entre el 750 i el 325 a. de la n. e.

 

Escoltant les explicacions de l’Emili Junyent.

La fortalesa va se construïda sobre el barranc de l’Aixaragall que tributa al riu Corb, l’entorn inicial del poblat es caracteritzava per espais ocupats per boscos de roures i alzines, acompanyats de llentiscle, pi blanc i arboç i clapes de vegetació arbustiva dominada per màquies, garrigues i brolles. L’explotació agrícola i ramadera, la recol·lecció de fusta per cobrir les necessitats de la construcció i la de llenya va afavorir l’extensió dels pins i les formacions arbustives. (2)

Les prospeccions arqueològiques han permès identificar cinc fases de l’evolució de l’assentament:

Vilars 0: 750-650 a. de la n. e.

Vilars I: 650-550 a. de la n. e.

Vilars II: 550-425 a. de la n. e.

Vilars III: 425-350 a. de la n. e.

Vilars IV: 350-325 a. de la n. e.

 

El poblat fou abandonat a mitjan del segle IV de la n.e. sense que  se sàpiga de cert el que va originar aquesta desocupació.

Foto: Monuments de Catalunya, ara.cat

La fortalesa amb muralles de 4 m. d’alçada i 5 d’amplada envoltada de talussos amb pedres clavades que dificultaven els moviments dels atacants i amb un fossar perimetral de 13 m d’amplada i 4 m. de fondària era inexpugnable per l’època.

Cisterna – pou, cases places i carrers

 

Fossar, camp frisi i muralles

 

Més informació:

Catàlegs de paisatge: Garrigues Baixes i vall del Corb.

Internet

 

 

Publicacions:

 

Entrevista a Emili Junyent

Sortida a la Vall de Cardós (16-17 juny 2017)

Després d’un seguit de petites incidències, retard d’una hora en la sortida de l’autocar i manca d’aire condicionat per sobreescalfament del motor en les pujades als ports de la Panadella i Comiols,  vàrem arribar a Tavascan on ens esperava un més que correcte sopar. De postres en Joan Carles Alayo (1) ens va fer una petita introducció sobre l’aprofitament hidroelèctric de la vall de Cardós amenitzant-lo  amb la lectura de petits fragments del llibre d’En Ramon Solsona “Allò que va passar a Cardós”.

A les 8 del matí a Lladorre, pujàrem als 4×4, passat Tavascan, la pista planeja entre bedolls i avellaners. Arribem a la presa de Montalto que recull les aigües del riu Certascan i les de la galeria subterrània provinent de la Vall Ferrera, anem guanyant alçada ràpidament fins al petit estany de Closell amb el nivell d’aigua força baix degut, segons ens diuen, al tall de l’aportació produït per la construcció de la galeria subterrània de connexió entre l’estany de Romedo i les centrals de Montamara i Tavascan Superior 1 i 2

Estany de Closell

Comencem a caminar i després d’una curta pujada arribem al bonic estany de Naorte que el superem per l’esquerra per un camí en ziga-zaga. Una mica més enllà, el pendent es suavitza  fent petites pujades i baixades, al fons s’albira la cubeta de sobreexcavació glacial del llac de Certascan, a la dreta la profunda vall amb Pla de Boavi i tancant l’horitzó l’imponent  Pic de Sotllo (3073m.) germà menor de la Pica d’Estats (3133m.).

Estany de Naorte

Estany de Naorte

Al fons el Pic de Sotllo

Arribats al Refugi, el vent ens obliga a protegir-nos i encara més quan superem els pocs metres de desnivell que ens separen del llac.

 

Foto Cèsar Pasadas: Refugi de Certascan

El llac de Certascan té un fort color blau que contrasta amb el blanc intents de les últimes congestes de neu que suren a la seva vora. Al nord-oest sobresurt el coll i el pic de Certascan vèrtex geodèsic de 2853 m.

Llac i Pic de Certascan

“El llac de Certascan se situa a cavall del contacte entre els esquistos del dom de la Pallaresa i el granit de Bassiés. Aquesta peculiar situació és la que condiciona el contrast paisatgístic que es produeix en els relleus que envolten el llac “

“La foto mostra el contrast de color dels materials en els que s’ubica el llac. A la dreta i en primer terme afloren esquistos corniànics i al centre el granit de Bassiés. Hom pot apreciar la disposició inclinada del contacte”

“Al voltant del llac, i al llarg de superfícies de poliment glacial, hi ha molt bons afloraments d’estructures menors de deformació. Aquí l’estratificació és afectada per boudinage de morfologia variable.”

Pels qui estiguin interessats recomanem la lectura de la  “GEOZONA 101 ROMEDO – CERTASCAN” publicada per la Direcció General del Medi Natural i el document “La Vall de Cardós, lectura d’un paisatge escrit a les roques”

Un cop fetes les fotografies de rigor emprenem la baixada cap a Canalada, vorejant el petit llac sense nom ( en algunes publicacions estany inferior de Certascan), on dos dels participants es van submergir en les seves gèlides aigües.

Foto Cèsar Pasadas

Foto Cèsar Pasadas

Estany inferior de Certascan

Estany inferior de Certascan. Al fons Coll i Pic de Certascan

El camí ben fresat fa una marrada per salvar els forts pendents que acompanyen el desguàs de llac.

A Canalada el Riu Certascan està canalitzat pràcticament en la seva totalitat cap a la galeria subterrània que uneix el llac inferior de Romedo amb les centrals de Montamara i Tavascan.

Canalada

A prop de Canalada i en direcció a Romedo es troba l’accés, barrat per una tanca, a la galeria d’evacuació de runa coneguda com “ventana”,  que en el seu moment va servir per la construcció de la galeria principal procedent del llac Romedo de Baix.

Aquí acaba el nostre periple a peu, els 4×4 ens aproparan, en 15 minuts, al llac de Romedo de Baix (2027 m) on a la seva vora dinarem tranquil·lament.

Estany de Romedo de Baix

Desprès de més d’una hora de sotragueig, que ens posa a prova les nostres vèrtebres, arribem a Lladorre on el nostre autocar ens portarà de nou a Tavascan.

Al Centre d’Interpretació en Xavier Soler (2) i en Joan Carles Alayo ens fan una aclaridora explicació sobre  l’aprofitament hidroelèctric de conjunt Tavascan- Montamara i finalment la majoria de nosaltres entendrem el conjunt de canalitzacions  d’unió entre llacs i amb les Centrals de Tavascan superior e inferior i la Central reversible de Montamara.

En el “dossier “ redactat per Joan Carles Alayo lliurat a tots els assistents  s’aporten de manera resumida  un conjunt de dades de gran interès.

Més tard visitem la caverna on s’ubica la Central de Tavascan Superior guiats per en Xavier Soler.

Túnel d’accés a la Central

Interior de la Central amb les turbines Pelton de 56.7 MW cadascuna

Canonada d’alimentació a les turbines

 

Finalitzem la sortida i ara sols ens queden 4,5 hores per arribar a Barcelona.

————————————

(1) Joan Carles Alayo Guia acompanyant. És pèrit industrial elèctric i doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. En el camp de la investigació històrica, ha enfocat els seus treballs en l’estudi de la tecnologia elèctrica i la seva aplicació a l’electrificació. És membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (IEC) des de la seva fundació i, en l’àmbit del patrimoni industrial, és col·laborador del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Autor de varies publicacions on destaca “L’electricitat a Catalunya: de 1875 a 1935” .

(2) Xavier Prats. Guia local del Centre d’Interpertació de l’aigua a Tavascan


Dossier de la Sortida per Joan Carles Alayo


Catàleg de paisatge: Altes Nogueres


Recorregut

 


Electrificació i coneixement del territori.  Carme Montaner i Garcia (ICGC).

Obras Públicas en Cataluña. Presente, pasado y futuro.  Luis Urteaga  Departament de Geografia Humana. Universitat de Barcelona. 

Crònica de la sortida per Jordi Royo 


 

ARXIUS