El panorama electoral per aquestes terres

Els resultats de les passades eleccions generals del dia 26 han permès comprovar com en sis mesos una bona part dels mateixos votants han mantingut la fidelitat del vot a un partit o agrupació, mentre que una altra part canviava d’opinió i provocava que hi hagués variacions en el nombre d’escons. No es tracta en aquest breu escrit de comentar els resultats en l’àmbit d’Espanya o de Catalunya, sinó intentar copsar amb més detall algunes de les coses que han passat per les comarques i municipis de la província de Tarragona.

En primer lloc remarcar que l’abstenció ha estat d’un 36’7%, més alta que l’espanyola (30’2) i la de tot Catalunya (34’4), i si a aquesta se li sumen els vots en blanc i el nuls, que en la majoria de casos són una mostra de disconformitat, el resultat és que un 38’5% del cens electoral de la província passa, d’una forma o altra, de les eleccions i del possible govern que en pugui sorgir. Aquesta abstenció és molt més gran a les poblacions de més habitants que no pas als municipis de poc pes demogràfic, i també més important als municipis litorals que no els de l’interior, amb alguna excepció. A Salou l’abstenció va ser molt alta, del 41’3%, mentre que a Reus era del 37’5%, i a Tarragona del 36’7%. Sorprèn el cas de Valls, que assoleix un 39% d’abstenció, mentre que no és gens estrany el de Mont-roig del Camp amb gairebé un 40%, que cal cercar bàsicament al desestructurat àmbit de Miami-platja. Aquesta abstenció té a veure, per regla general, amb l’existència de població arribada en els darrers vint anys, poc qualificada i instruïda, desarrelada del lloc on viu, i desinteressada per tot el que pugui passar en el govern de les institucions. Ben diferent dels casos dels municipis petits on gairebé tot el poble pot conèixer aquells que no van a votar, i que el fet abstencionista sol correspondre a la població de més edat, a Arnes l’abstenció era del 20’3% i en altre pobles com a Freginals o l’Arbolí depassaven lleugerament el 22%. També hi pot haver qui per ideologia i per estar en contra del sistema polític espanyol s’abstingui de votar, però no crec que sigui majoritària, tenint en compte que el 26 de juny feia un bon sol i a la platja s’hi podia estar molt bé.

Pels resultats, per segona vegada en poc temps guanyaven en vots els partits situats a l’esquerra de l’arc parlamentari, i en primer lloc En Comú Podem amb el 21’8% dels vots i un augment d’1’2 punts respecte al desembre. Més vots van guanyar encara en sis mesos, ERC (19’6% dels vots i un avanç de 2’1 punts), o el progrés del PP (14’87% en vots i un guany de 2’6 punts). Mentre Ciutadans feia una notable reculada (11’3% dels vots i -2’9 punts), seguida de CDC (13’7% i -1’6). El PSC, amb el 15’7% dels vots perdia només unes dècimes. Hi ha hagut comentaristes que han assenyalat que els vots perduts per Ciutadans entre desembre i juny havien anat al PP, però examinant amb detall els resultats no és pas cert del tot, perquè Ciutadans perd molts més vots que no en guanya el PP, així al Tarragonès, Ciutadans perd 5.776 vots i el PP només en guanys 2.296. I, així a les altres comarques, al Montsià mateix Ciutadans en perd 688 i el PP en guanya 289; a la Terra Alta, Ciutadans perd 95 vots i el PP en guanya 19. En algun poble de poca població, el traspàs de Ciutadans al PP sí que sembla molt aproximat, com a Batea que Ciutadans en perd 15 i el PP en guanya 18, tres més que possiblement puguin venir de CDC. En algun cas també hi podria haver algun transvasament de vot del PP a Ciutadans com a la Morera de Montsant, en què el PP passa de tenir 3 a 2 vots de desembre a juny, i Ciutadans que no en va tenir cap al desembre n’aconseguia 1 al cap de sis mesos.

Entre CDC i ERC també sembla clar que hi ha hagut cert traspàs de vots, però tampoc no es correspon amb exactitud que el que perd un partit sigui exactament el que guanyi l’altre. És probable que vots de Ciutadans del desembre hagin anat al PSC al juny i que vots d’aquest partit hagin anat a ERC i també cap a En Comú Podem. Hi ha indicis que podria ser així.

Força més interessant és veure la implantació del vot dels partits amb representació parlamentària a les diferents comarques. En aquest cas ERC és la primera força a la majoria de municipis de la província, amb especial implantació municipal al Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà, Ribera d’Ebre i Alt Camp; i amb una mica menys d’intensitat al Baix Ebre i Montsià. En Comú Podem té especial importància als municipis del Tarragonès i el Baix Penedès, i amb una mica menys de força a l’Alt i Baix Camp. Per implantació municipal és encara important CDC, ja que en 32 municipis de la província és la força més votada i en 67 municipis el segon partit més votat. Destaca la seva forta implantació a la Conca de Barberà i al Priorat, però tampoc no és menyspreable el seu paper a comarques com l’Alt i Baix Camp, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, la qual cosa és remarcable de cara a la incidència que aquest fet pot tenir en unes properes autonòmiques i municipals. El PSC analitzat municipi per municipi ha perdut molta influència en l’àmbit municipal, però és interessant que dels nou municipis de tota la província en què ha sortit guanyador, en tres d’ells hi ha una població obrera industrial important (Constantí, la Canonja i l’Arboç). Ciutadans no té cap rellevància pel que fa als resultats de vot en els diferents municipis de les nostres comarques, a excepció del Tarragonès. Finalment el PP només guanya en un municipi de tota la província, a Salou, però té notable influència en diferents municipis del Montsià, del Tarragonès, del Baix Penedès i de la Terra Alta, comarca aquesta darrera on hi pot haver encara determinada tendència de vot conservador, herència de la Guerra Civil.

En fi, el paper no dóna per més, i no es tracta de fer aquí una anàlisi detallada i amb el màxim de correlacions estadístiques possibles, sinó solament aproximar-se a uns vots, darrere dels quals hi ha unes idees i unes actituds que sempre són molt importants perquè una societat progressi, quedi estancada o perdi posicions tant en el pla econòmic, com en el cultural i social.