Canal de Castella. Autor Evarist Manzano

Mapa interactiu del recorregut

Des de fa alguns anys, durant els viatges de Setmana Santa, havia sorgit entre alguns companys la idea de fer alguna escapada durant la resta de l’any. Amb motiu de l’aniversari d’un d’ells, vam fer la primera: Va ser a Santoña, i el “leiv motiv” van ser els fars. Aquesta escapada ens va deixar, als que la vam fer, ganes de repetir-ho, i buscant motius, entre d’altres, va sortir la idea d’anar al Canal de Castella; en principi l’havíem de preparar els únics castellans en presència. Va anar passant el temps i no es concretava res. Va ser durant el viatge a Montenegro que va sortir de nou el tema del Canal i a la tornada m’hi vaig posar, el resultat va ser una primera proposta d’escapada al Canal, quatre dies de juliol. Per raons logístiques (el recorregut amb pas per la resclosa només es feia els dijous i els dissabtes i es tractava de quelcom que hem semblava molt interessant poder fer), vaig proposar ampliar un dia la sortida. Això no va permetre que sortíssim tots junts el mateix dia i ho vam fer separadament.

Però fem una mica d’història:

Castella i Lleó es una altiplà a una alçada mitjana de 700 m., es recolza al nord a la cadena Cantàbrica, a l’est per l’Ibèrica i al sud per la Central; aquesta planúria té una pendent cap a oest en direcció al mar, així les conques hidrogràfiques segueixen aquesta pendent cap a l’Oceà Atlàntic, que seria la seva sortida natural cap al mar. Aquesta possibilitat, excepte un breu període cap el 1580, s’ha vist estroncada cada vegada que s’ha intentat una reunificació amb Portugal, via dinàstica o guerrera.
Castella tenia una sobreproducció de grà i teixits de llana, precisava una ràpida sortida d’aquests productes cap a fora. El problema existent era la manca de camins adequats que apropessin els productes als ports de Bilbao i Santander, que eren els utilitzats per a l’exportació.
Ja al segle XVI, es va començar a pensar en el transport fluvial. Tant Ferran d’Aragó, en 1509, com Carlos V el 1538 van rebre la petició de les Corts de Toledo, i el 1548 també es va demanar al Príncep Felip; Aquestes primitives idees es fonamentaven en fer navegable el riu Pisuerga i fer servir els seu afluents per al regadiu, l’opció de navegabilitat fou descartada per la irregularitat dels cabdals restant la utilització per al rec.
No és fins al segle XVIII que el ministre, Conseller i Secretari d’Estat del rei Ferran VI, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, Marqués de l’Ensenada, home il·lustrat, que imitant a Europa, inicia un pla de comunicacions terrestres, per tal de millorar els passos de les Serralades Cantàbrica i Central, i a la planúria es planteja un camí fluvial amb la construcció d’un canal de nord a sud.
Es fa l’encàrrec al Capità de la Marina Antonio de Ulloa, que contacta amb l’enginyer francès Carlos Lemaur que comença els treballs previs de topografia el 1751. A principis de 1753, per desacords amb Lemaur, continua el projecte Antonio de Ulloa, que aprofita els treballs realitzats i redacta el “Proyecto General de los Canales de Navegación y Riego para los Reinos de Castilla y León”.
El 16 de juliol de 1753, s’inicien les obres a Calahorra de Ribas; la construcció dels diferents recorreguts: Ramal de Campos (Medina de Rioseco); Ramal Norte (Alar del Rey) y Ramal Sur (Valladolid), va passar per molts entrebancs, ja que la financiació no va ser continuada, aturant-se les obres moltes vegades. Finalment, el 17 de març de 1831,es concedeix l’obra i l’explotació a una companyia privada de la que va ser accionista majoritari el català Gaspar de Remisa i el 1836 s’estableix la navegació pel Ramals Nord i Sud, fins que a finals de 1849 s’inaugura el Ramal de Camps. Aquesta concessió comportava l’explotació íntegra del Canal: el rec; la navegació; i l’explotació industrial de totes les indústries instal·lades a la riba del Canal que aprofitaven l’energia dels salts d’aigua a les rescloses.
En resum: cent anys de construcció i només 15 anys d’utilització.
Amb l’arribada del Ferrocarril de Madrid a Irún el 1864, el Canal perd competitivitat i, poc a poc, perd el transport fluvial i resta solament pel rec; això va causar el tancament de les activitats industrials, doncs no tenien un accés fàcil al ferrocarril. L’abandonament i la desídia fa que les factories instal·lades es vagin degradant, fins gairebé la total desaparició.

 

El Viatge:

1 de juliol:

Surt una part dels viatgers amb destinació a Medina de Rioseco. Passem per Burgos, contemplem l’extraordinària Catedral, dinem al costat, i fem un petit passeig per l’Espolón, Plaza Mayor i Arco de Santa Maria (porta de la Ciutat), per continuar fins al nostre destí.

 

Arribem a Medina de Rioseco i passegem per la Ciutat dels Almiralls, dita així per haver estat la seu dels almiralls de Castella (incongruència, doncs està una “mica” allunyada del mar). Fem un recorregut breu pels carrers del Centre, entre els que destaca el carrer de Lázaro Alonso també anomenat “La Rua” que centra tota l’activitat d’oci: s’hi concentra tota l’oferta de bars de tapes i menjars. I aprofitem per sopar. Sota els seus porxos de fusta que li donen un aspecte atrotinat, amb un procés de degradació important degut a la disminució d’activitat industrial i comercial de la zona.

2 de juliol:

Surten la resta de companys de Barcelona, per torbar-nos al vespre.

Els de Medina, aprofitem  per a passejar i visitar l’Església de Santa Maria de Mediavilla: en el seu interior es troba la “Capilla de los Benavente”, coneguda com la Capella Sixtina de Castella: La seva decoració és un relat bíblic del Gènesi treballat com baix relleu en guix, amb una profusió  que arriba a desbordar la capacitat de contemplació per la seva complexitat.

Arriba l’hora d’anar a la Dàrsena del Canal (inici i final del Ramal de Campos), per tal de pujar al vaixell que tenim contractat per fer un recorregut de dues hores pel Canal que ens portarà fins a la resclosa núm: 7. Primer es fa el recorregut pel canal entre les dues fileres dels arbres de ribera, fa molta calor però amb la frescor de l’aigua i l’ombra dels arbres s’hi està molt bé. La resclosa  està restaurada i funciona, quan hi arriba el vaixell es tanca la comporta d’entrada, la de sortida ja ho està, i es fa entrar aigua lentament fins que s’iguala al nivell  superior, s’obre la porta de sortida i el vaixell continua fins a un lloc on el Canal s’eixampla, allà dona la volta i es repeteix el procés de la resclosa a la inversa, per tornar cap a Medina, en aquesta part del viatge havíem encarregat una degustació de productes de la terra, que ens fa més lleugera la tornada.

De nou a Medina, tornem a la carretera per acostar-nos a una de les obres importants, el aqüeducte sobre el riu Sequillo, un calaix de pedra que permet la circulació normal del aigua del Canal per sobre del riu.

Seguim viatge fins a Belmonte de Campos i Castil de Vela, passant per sobre del Canal, rescloses 4 i 5, fins arribar a Villarramiel. Continuem cap Abarca de Campos i arribem de nou al Canal, a la resclosa número 3. Seguim fins a Fuentes de Nava. Aquí trobarem el Centre de Visitants de la Laguna de la Nava; aquesta llacuna al llarg de la història, va estar dessecada en dues ocasions, doncs es pensava que podia originar malalties pel seu estancament. En l’actualitat s’ha recuperat i és una zona lacustre de gran importància com a refugi de multitud d’espècies dins de la Zona d’especial protecció per a les aus denominada La Nava – Campos Norte i que pertany a la Red Natura 2000. Fem una ullada el Centre i ens reunim amb la resta de companys que venien de Barcelona. Ja tots junts es n’ anem a la llacuna de la Nava, passegem pel voltant i ens endinsem entre els arbustos fins arribar al punt d’observació “El Prao” des d’on intentem veure alguna de les espècies.

En el programa teníem previst per a l’endemà un passeig pel camí de sirga de Becerril de Campos a Villaumbrales i aquí fer un recorregut de tornada en vaixell per recollir els vehicles i continuar el programa.

Però, rebem una trucada de telèfon en la que se’ns anul·la el vaixell contractat per la manca d’aigua. Així, doncs, ens veiem obligats a fer canvis sobre la marxa: decidim no fer el passeig pels vols del Canal, doncs no teníem el vaixell per tornar a Becerril de Campos. En lloc de fer el passeig, decidim anar fins a Frómista, per fer dos visites interessants: a l’Esglesia de Sant Martín de Tours, joia del Romànic Palentí, i l’altra a les quatre rescloses que salven uns 20 metres de desnivell.

Continuem el viatge per arribar-nos a Paredes de Nava, on ens espera una casa rural, antic palau. El propietari, una persona molt agradable en mostra tots els racons de la casa, inclosa la bodega, on fa el vi (ens obsequiarà amb dues ampolles). Ens dona les claus i ens deixa  tota la casa per a nosaltres. Ens acomodem i sortim a conèixer el poble.

És un poble molt interessant, amb una gran plaça amb porxos i a la que dona la façana de la casa que utilitzarem.

També ha estat ciutat natal de Jorge Manrique, (al que s’ha dedicat un monument a la plaça) i dels pintors i escultors Pedro i Alonso Berruguete, mestres del barroc castellà. S’apropa l’hora de sopar i ens acomodem en una terrassa a la mateixa plaça, el solet de tarda és molt agradable i ens disposem a fer un bon sopar fem la sobretaula i el sol se’n va, comença una corrent d’aire ens diuen que és el Cierzo i ve de la Serralada Ibèrica, el temps de cop i volta deixa de ser agradable i fa que  anem corrent a buscar les jaquetes i continuar la xerrameca fins l’hora d’anar a dormir.

Al matí i abans de sortir anem a esmorzar, al mateix lloc del sopar, a la barra del bar descobrim una magnífica truita de patates que evidentment ens repartim i acompanyem amb el pa blanc i el vinet de Castella.

 

3 de juliol:

Tal com vam modificar el recorregut, sortim després d’esmorzar, en direcció cap a Frómista, passem per San Cebrián de Campos  i Amusco per arribar al peu de la Iglesia de Sant Martín de Tours. Es impressionant la sobrietat de l’Arquitectura, amb els tres absis de les tres naus i el cimbori al creuer. També es magnífica la visual de les quatre rescloses, que ens deixen admirats per la seva grandiositat i importància de l’obra.

Pel mateix camí tornem per acostar-nos a Ribas de Campos, on observem les rescloses 22, 23, i 24. Molt a prop tenim la presa sobre el riu Carrión que alimenta i regula el Canal. En aquest lloc, anomenat Calahorra de Ribas, es van iniciar les obres al 1753 de la branca Nord, el lloc  està molt abandonat i no resta més que el monòlit que indica la commemoració, rodejat d’edificis enrunats, restes de les instal·lacions construïdes per albergar els treballadors i les oficines del projecte.

Amb una certa tristor per l’abandonament, continuem per arribar a Becerril de Campos, poble al que rodeja el Canal, amb un parc fluvial molt agradable pel que fem una bona passejada acompanyats de la fresa de l’aigua i dels ocells. De nou al camí, ens apropem a Villaumbrales, on teníem el passeig en vaixell i tal com ens havien dit per telèfon, el canal no te l’aigua suficient per a la navegació. Inexplicablement des d’una òptica exclusivament administrativa, algú havia decidit que aquell cap de setmana (estàvem a divendres) l’aigua regaria els camps i el vaixell “Juan de Homar” (de la Diputació de Palència) no faria viatges, amb el conseqüent malestar del concessionari del servei, que ens va comentar que tenien tots els viatges compromesos i els havien hagut d’anul·lar. No ens va semblar una bona manera de gestionar l’aspecte turístic que avui dia podria ser un molt bon atractiu del Canal i un dels possibles motors del desenvolupament de Castella.

L’explicació de la manca de coordinació és, segons ens van dir, que l’aigua és de la Confederació Hidrogràfica (institució administrativa depenent del Ministeri de Foment), i que el Canal és dels municipis que han de fer el manteniment, i ambdues administracions semblen tenir interessos diferents. Malament per al desenvolupament turístic que ofereix una gran potencialitat.

En aquest punt es troba el Museo del Canal, que vam visitar, molt discret però amb una bona intenció didàctica.

Seguim camí per arribar-nos al Serrón, la zona on la branca Nord es divideix en dos:

el “Ramal de Campos”, del que venim, i el “Ramal Sur”, pel que seguirem. Es extraordinària la quantitat d’aigua que es troba en aquest indret. Una vegada més, observem com no hi ha una intenció de potenciar el turisme, del qual el Canal podria ser una peça important, en aquesta Castella que assumeix resignadament la seva situació de poc desenvolupament industrial.

Seguint el camí, passem per Grijota i continuem fins a Palència on farem el sopar i ens espera un merescut descans.

 

4 de juliol:

Dediquem part del matí a visitar la Ciutat: La Dársena del Canal;  la Catedral de San Antolín, Gòtica, també.anomenada “La Bella Reconocida” i “La Bella Desconocida”, el seu claustre i Cripta amb restes visigòtics; Calle Mayor, amb algun edifici modernista; i Plaza Mayor.

Marxem de Palència cap a Villamuriel de Cerrato, el canal està integrat al poble, abans d’arribar a Venta de Baños, ens desviem per anar a veure la Basílica visigòtica de San Juan de Baños de Cerrato, fundada  l’any 611 (Era 699) per Recesvinto i declarada bé d’interès cultural. Actualment està en restauració. Continuant camí, abans d’arribar a Dueñas trobem l’Abadia Cistercenca de San Isidre (antic convent de La Trapa). A la sortida de Dueñas, trobem la resclosa 33. Seguim per la autovia que va paral·lela al Canal i al riu Pisuerga, passem per Cabezón de Pisuerga, ja entre vinyes, travessem el Canal i anem a Cigales, important pel seus vins rosats, (aquí dits “claretes”), on tenim una visita programada a una Bodega Tradicional Cigaleña, bicentenària amb una fondària de fins a 9 metres. Feta la visita anem a dinar i després a Valladolid.

Després de descansar una mica, el viatge  ens passa comptes!, fem una visita guiada per uns amics que ens acompanyen a fer un recorregut per les zones més importants de la Ciutat monumental: San Pablo, Fachada del Museo de Escultura, Santa Maria de la Antigua gòtica i campanar romànic, Universidad, Pasaje de Gutierrez (recorda l’art decó), Plaza España, Calle Miguel Iscar i casa de Cervantes, Calle Santiago, Plaza Mayor, per finalitzar la visita amb un bon sopar i un bon vi, en un restaurant típic.

 

5 de juliol:

Dia de tornada a Barcelona, anem a Peñafiel on visitem el seu Castell en forma de vaixell, avui en dia és el Museu del Vi, on no entrem. Continuem viatge per El Burgo de Osma, Almazán i Autopista fins a Barcelona.

Han estat uns dies molt intensos i satisfactoris.

 

Març 2016

Evarist Manzano

 

ASPECTES HISTÒRICS I ARTÍSTICS AL VOLTANT DEL CANAL

MEDINA DE RIOSECO

• Conjunt històric
• La Dàrsena més gran
• Rua Major (c/ Lázaro Cárdenas)
• Portas Muralla
• Convent de St. Francesc
  • Museu Art Sacre
  • Claustre
• Església Sta. Maria de Mediavilla
  • Capella de Berruguete (Capella Sixtina de Castella)
• Vaixell Antonio de Ulloa

VILLARRAMIEL

• Edifici modernista (Hospital Doña Blasa, avui Residència gent gran)

ABARCA DE CAMPOS

• Resclosa
• Església Sant Sebastià (mudèjar)

FUENTES DE NAVA

• Palaus
• Centre de visitants Laguna de la Nava
• Laguna de la Nava

PAREDES DE NAVA

• Casa natal de Jorge Manrique
• Església de Sta. Eulàlia (museu – 979830049 – Ajuntament)
• Plaça

RIBAS DE CAMPOS

• Calahorra de Ribas (tres rescloses)
• Presa riu Carrión

 

BECERRIL DE CAMPOS

• Conjunt històric
• Pça. Major (porticada)
• Antic Ajuntament (S XVI)
• Ajuntament actual (modernista, 1904 – làpides)
• Església Sta. Maria ( SXII – XV, museu)
• Cerveseria BRESAÑ

VILLAUMBRALES

• Drassanes
• Museu del Canal
• Vaixell

GRIJOTA – EL SERRON

• Bifurcació Branca Camps – Branca Sud

PALÈNCIA

• Dàrsena
• / Major
• Pça. Major
• Catedral de Sant Antolí
• Cripta (restes romànics i visigòtics)
• Claustre

VILLAMURIEL DE CERRATO

• Santa María la Major

BAÑOS DE CERRATO

• Basílica visigòtica  (any 611)

DUEÑAS

• Conjunt històric
• Muralles

CABEZÓN DE PISUERGA

• Pont sobre el riu Pisuerga

CIGALES

• Bodega bicentenària

VALLADOLID

• Dàrsena i edificis auxiliars
• Visita Ciutat:
• Museu Nacional d’Escultura i Pati de Sant Gregori
• Església de Sant Pau
• Maria de l’Antiga (romànic i gòtic)
• Ribes del Riu Pisuerga (platja)
• Sant Agustí: Archiu Municipal
• Plaça Major
• Casa de Colón
• Casa de Cervantes
• Visita nocturna