Els Pèlecs de Vilobí del Penedès
Recorregut de gran interès paisatgístic i geològic pels pèlecs (o pèlags) de Vilobí del Penedès (Alt Penedès)
Aquesta primavera del 2018 de pluges persistents han provocar una eclosió vegetal com no estàvem acostumats des de fa temps. Les làmines d’aigua en els fons de les antigues pedreres d’extracció de guixos del turó de Vilobí enriqueixen el cromatisme del paisatge que conjuntament amb el verd clar del pàmpols i el groc de les ginestes conformen un arc iris digne de contemplació asceta.
Fa 37 milions d’anys, la Catalunya Central (Depressió de l’Ebre) era un mar connectat amb l’Atlàntic. L’acostament de la Placa Ibèrica a l’Eurasiàtica i l’aixecament del Pirineu, va fer que aquest mar es convertís en interior, produint-se, amb el temps, la seva evaporació i precipitant al fons, en primer lloc, el guix i, després, les sals. Posteriorment, aquest salar va estar colgat pels sediments que arrossegaven els rius que baixaven de les muntanyes prenent colors rogencs per la seva oxidació amb contacte amb l’aire, configurant el paisatge ondulat que avui està cobert essencialment per la vinya.
Al bell mig de la gran plana penedesenca sobresurten dos turons: el de Pacs (Muntanya de Sant Pau 303 m.) i, el de Vilobí (Olivella, vèrtex geodèsic de 331.9 m.), uns blocs aixecats (horst) enmig de la fossa tectònica (graben) del Vallès – Penedès, encaixada entre les serralades litoral i prelitoral.
Aquest guixos han estat explotats des de l’època romana fins a l’any 1993 quan l’empresa Vilovigyps S.A va cessar la seva activitat. Ara, algunes de les antigues pedreres han estat recuperades com a espai protegit anomenat “Pèlags de Vilobí o Parc dels Talls”, on les aigües freàtiques s’han encarregat d’omplir els seus fons, afavorint així la diversitat ornitològica de la zona, amb trenta-sis famílies diferents d’aus registrades
Comparador històric del territori. Generador d’imatges animades (ICGC):
Per saber-ne més:
Deixa un comentari