Sortida d’Estudi a l’Alt Penedès (Vilobí i Vilafranca del Penedès) 2019-11-30

Text: Jordi Ramoneda, fotos: Neus Aller, Cèsar Passadas i Jordi Ramoneda 

 

 

 

La bonança climatològica d’aquest final de novembre ens va acompanyar durant tota la jornada.

El recorregut pels Talls de Vilobí del Penedès ens va portar per tres pèlags, el Fiol, el Petit i el Sec, que van servir d’introducció a l’espectacular visió, des dalt del mirador, del pèlag Gran, amb aigües encalmades que reflectien simètricament tot l’existent per sobre el seu nivell.

La tectònica, l’assecament de les llacunes endorreiques de la depressió de l’Ebre durant el Cenozoic, la crisi messiniana (ara fa 7 milions d’anys) que convertí tota la fosa del Vallès–Penedès en un salí gegantí, vam fer que les sals un cop precipitades és convertissis en guixos i que aquest afloressin a la superfície a la zona denominada guixeres de Vilobí, explotades des de l’època dels romans.

A les parets dels talls es detecten, aquí i allà, el reflex brillant dels guixos

La vista al petit Museu de Geologia de Vilobí, acompanyats pel seu promotor En Josep Rovira va ser força interessant, i magnifica la col·lecció de minerals de molts llocs del món que al llarg del temps ha anat acumulant.

A la tarda vàrem fer un petit recorregut per la capital de l’Alt Penedès, Vilafranca, acompanyats per M. Àngels Alió geògrafa, Josep Bertran arquitecta i urbanista i Joan Solé filòleg i historiador, finalitzant la sortida d’estudi al local cultural de l’Escorxador, on s’exposaren diferents qüestions relacionades amb els àmbits de l’urbanisme, la geografia i la història.

 

---

Geologia

Història geològica de Catalunya:

Evolució geològica de la fosa Vallès – Penedès entre l’Oligocè (5 MA) i el Pliocè (3MA)

La fosa Vallès – Penedès forma part d’un conjunt de fosses que des del mar del Nord s’estenen per les valls del Rin, La Bresse, Roine, per les depressions del Prelitoral Catalana i les Valencianes fins a enfonsar-se a la Mediterrània a l’alçada del mar d’Alboràn. (“L’origen de la depressió del Penedès i la seva evolució històrica” Dr. Carles Martín i Closes )

Turos de Pacs i Vilobí: Principals unitats geològiques

 

 

Afloraments de guixos del Cenozoic (Neogen – Miocè – Burdigalià) i calcàries del sòcol Mesozoic al turó de Vilobí i calcàries grises i calcarenites al turó de Pacs, actualment explotades per l’empresa “Cales de Pachs, S.A.”. Sistema de falles orientades Nord-est Sud-oest que recorrent tota la fossa del Vallès – Penedès.

Espais d’Interès Geològic (EIG)

 

 

Aigües subterrànies

Proper als pèlags hi ha una massa d’aigua subterrània que forma part del bloc Gaià – St. Martí Sarroca – Bonastre (ACA), responsable de la inundació de alguns pèlags amb cotes d’excavació més profundes.

La massa d’aigua Gaià Sant Martí Bonastre és aflorant o profundes no aflorant, en funció de la litologia del sòl

 

 

En l’extrem oest de la petita massa, desvinculada de la resta del Bloc , circula el riu Foix, segurament responsable de la seva recàrrega associada al règim pluviomètric.

Les Guixeres

L’extracció i explotació del guix no ha estat mai la indústria predominant de Vilobí. L’extracció i elaboració del guix es feia amb mitjans molt manuals  i tan sols unes quantes persones s’hi dedicaven. Ni tan sols els propietaris de la Casa Olivella, propietaris també de les guixeres, les explotaven directament, doncs tenien la idea preconcebuda que tothom qui es dedicava a l’explotació del guix s’acabava arruïnant. Tan sols es limitaven a arrendar-les.

Aquest panorama canvià radicalment a mitjans del segle XX, amb la introducció d’algunes millores en el mecanisme d’explotació i el creixement de la construcció, van afavorir la demanda. La concentració dels antics molins de guix en quatre fàbriques va afavorir l’increment de la rendibilitat en l’explotació del guix. Als anys seixanta les empreses explotadores es van unificar en Yesos de Vilobí i Gyps S.A., i el 1967 es creà Vilovigyps S.A. Aquesta empresa es va convertir en la capdavantera en l’exportació de guix als mercats mundials, donant feina a bona part de la població del terme. Malgrat tot es tractava d’una feina molt eventual. La inundació dels pèlags va provocar el tancament de la fàbrica als anys noranta i la desaparició definitiva d’aquest tipus d’indústria.

Inventari Patrimoni Cultural de Vilobí del Penedès Memòria tècnica Març 2005. DIBA

Toponímia: Els pèlags de terra ferma: els pèlecs

 

Article de Carles Domingo publicat a la revista Llengua Nacional núm. 88 –III Trimestre 2014:

El parlar penedesenc

 

Catàleg de paisatge del Penedès

L’Observatori del Paisatge està elaborant col·laborativament el nou Catàleg de paisatge del Penedès

 

 

 

Vilafranca del Penedès

 IDESCAT. Dades demogràfiques

 

INTRODUCCIÓ a “Projectes i realitat d’un procés urbà decimonònic. Vilafranca dels Penedès” per M. Àngels Alió

Fins als anys seixanta, el caràcter urbà de Vilafranca encara depenia de la funció de nucli central d’una comarca entorn la qual convergia la seva base econòmica, principalment administrativa i comercial, i que repercutia, a més, en la morfologia d’un centre que servia de referència per a definir tota la ciutat.
Tanmateix, però, Vilafranca, a la qual M. Trens havia definit corn a «Senyora Vila»; ‘ i a la qual bastants vilafranquins continuen considerant una vila tranquil·la i n’enyoren el passat ruralitzant, no s’ha esdevingut corn un producte espontani i natural, fruit d’una història local fonamentada exclusivament en la prosperitat comercial i vinícola, sinó que, com en tantes altres ciutats, el procés urbà i el mateix enriquiment econòmic tenien, corn a complement, importants desigualtats socials que també s’expressaven en la morfologia i l’organització espacial de la ciutat.
De tota manera, tampoc no s’ha de menystenir la importància de les influències camperoles i menestrals, així corn els efectes que es derivaven de les reduïdes dimensions que, al seu torn, incidien en l’estructura social i la dinàmica local en general. Per aquest motiu, abans d’entrar en l’anàlisi dels fets i circumstàncies que regulen el creixement i l’organització espacial de la Vilafranca decimonònica, pot ésser interessant de remarcar alguns dels seus trets més generals, els quals, per altra part, sempre han estat assenyalats en qualsevol definició de Vilafranca.?

POUM 2004: Plans d’ordenació urbanística municipal de Vilafranca del Penedès

PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL PENEDÈS

Consell Comarcal del Garraf

16 de gener de 2019: Es presenten avanços del Pla Territorial del Penedès, l’objectiu del Pla és establir un model del territori pels 15 anys vinents

El Consell Comarcal del Garraf va acollir ahir una sessió informativa del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre els avanços del Pla Territorial Parcial del Penedès (PTPP). La redacció d’aquest pla es va iniciar a finals de l’any 2014, amb l’objectiu d’establir un model del territori pels 15 anys vinents en tres àmbits: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat.

La presidenta de l’ens comarcal, Glòria Garcia Prieto, va obrir la sessió agraint els treballs de redacció i va afirmar que “aquest pla, que ens ha de permetre mantenir l’equilibri del Penedès, representa l’oportunitat d’ordenar i planificar el creixement, des d’una visió comuna i global del territori”.

Garcia també va explicar que aquest pla ens ajudarà a solucionar algunes de les problemàtiques territorials del Garraf com la dispersió de les urbanitzacions i la necessitat d’una major coordinació en matèria urbanística i d’una gestió comuna dels polígons.

El cap del Servei d’Acció en l’Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, Marc Darder, va detallar els objectius del PTPP que se centren en el reforç de l’estructura urbana, el foment de la cooperació urbanística supramunicipal, la protecció del paisatge com a factor identitari i actiu econòmic, la defensa de l’activitat agrària, l’orientació de l’expansió de les àrees urbanes per crear espais de qualitat interrelacionats amb els entorns naturals i la millora de la xarxa de mobilitat.

Amb relació a les urbanitzacions, el Pla defineix algunes estratègies com la preservació, la millora i el desenvolupament d’aquestes àrees per tal de fer-les més eficients per al sistema urbà a què pertanyen, i la generació de teixits urbans més complexos que incloguin àrees d’activitat econòmica o comercial, entre d’altres.

Pel que fa als polígons, el Pla preveu el manteniment, la preservació i la millora d’aquestes àrees que siguin dinàmiques i ben comunicades, per tal de millorar la seva eficiència per al sistema productiu del territori. En el cas de les àrees poc consolidades, amb dinàmica feble i poca incidència en el sistema productiu del Penedès, es planteja la restitució parcial o total als espais oberts, la implantació de diversos usos per permetre creixements urbans residencials de continuïtat o la seva transformació total.

En l’àmbit d’infraestructures, el Pla aposta pel desenvolupament de l’Eix Transversal Ferroviari que connecti les ciutats de Lleida, Cervera, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona; per la Línia Orbital Ferroviària que uneix transversalment Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i les grans ciutats de l’Arc Metropolità; i per la millora de diverses línies ferroviàries, entre d’altres.

Durant la presentació, Josep Armengol, subdirector General d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya, va explicar que aquest pla territorial ha de significar una nova generació de plans que sorgeixin a partir d’ara.

Armengol va destacar que la voluntat de concertació amb el territori s’expressa a través d’un procés participatiu en què els consells comarcals i representants municipals han tingut presència des dels inicis i n’han seguit la seva evolució. El representant de la Generalitat també va recordar que aquest no és un procés tancat, sinó un treball en curs que anirà incorporant els suggeriments del territori, que sorgeixen a les diferents fases de participació pública.

En aquest sentit, des del Consell Comarcal del Garraf s’han fet diversos suggeriments als treballs de redacció i s’han aportat estudis i informes relacionats amb el paisatge, els efectes dels peatges de la C-32, i les urbanitzacions de baixa densitat, entre d’altres.

Igualment, s’ha dinamitzat una comissió de treball sobre territori, formada per membres dels grups polítics comarcals, entitats i associacions representatives del Garraf, per tal de compartir el procés de redacció del Pla, així com altres aspectes rellevants que es treballen des de l’ens comarcal.

La presentació de l’Avantprojecte del Pla i una de les fases públiques estan previstes per la tardor d’aquest any.

 

FOTOGRAFIES ANTIGUES: Antiga caserna militar a l’actual Plaça del Penedès

 

INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS

 

BLOC d’en Joan Solé filòleg i historiador