Sortida a la Vall de Cardós (16-17 juny 2017)

Publicat 25 de juny de 2017 | Per jramoneda

Després d’un seguit de petites incidències, retard d’una hora en la sortida de l’autocar i manca d’aire condicionat per sobreescalfament del motor en les pujades als ports de la Panadella i Comiols, vàrem arribar a Tavascan on ens esperava un més que correcte sopar. De postres en Joan Carles Alayo (1) ens va fer una petita introducció sobre l’aprofitament hidroelèctric de la vall de Cardós amenitzant-lo amb la lectura de petits fragments del llibre d’En Ramon Solsona “Allò que va passar a Cardós”.

A les 8 del matí a Lladorre, pujàrem als 4×4, passat Tavascan, la pista planeja entre bedolls i avellaners. Arribem a la presa de Montalto que recull les aigües del riu Certascan i les de la galeria subterrània provinent de la Vall Ferrera, anem guanyant alçada ràpidament fins al petit estany de Closell amb el nivell d’aigua força baix degut, segons ens diuen, al tall de l’aportació produït per la construcció de la galeria subterrània de connexió entre l’estany de Romedo i les centrals de Montamara i Tavascan Superior 1 i 2

Estany de Closell

Comencem a caminar i després d’una curta pujada arribem al bonic estany de Naorte que el superem per l’esquerra per un camí en ziga-zaga. Una mica més enllà, el pendent es suavitza fent petites pujades i baixades, al fons s’albira la cubeta de sobreexcavació glacial del llac de Certascan, a la dreta la profunda vall amb Pla de Boavi i tancant l’horitzó l’imponent Pic de Sotllo (3073m.) germà menor de la Pica d’Estats (3133m.).

Estany de Naorte

Al fons el Pic de Sotllo

Arribats al Refugi, el vent ens obliga a protegir-nos i encara més quan superem els pocs metres de desnivell que ens separen del llac.

Foto Cèsar Pasadas: Refugi de Certascan

El llac de Certascan té un fort color blau que contrasta amb el blanc intents de les últimes congestes de neu que suren a la seva vora. Al nord-oest sobresurt el coll i el pic de Certascan vèrtex geodèsic de 2853 m.

Llac i Pic de Certascan

“El llac de Certascan se situa a cavall del contacte entre els esquistos del dom de la Pallaresa i el granit de Bassiés. Aquesta peculiar situació és la que condiciona el contrast paisatgístic que es produeix en els relleus que envolten el llac “

“La foto mostra el contrast de color dels materials en els que s’ubica el llac. A la dreta i en primer terme afloren esquistos corniànics i al centre el granit de Bassiés. Hom pot apreciar la disposició inclinada del contacte”

“Al voltant del llac, i al llarg de superfícies de poliment glacial, hi ha molt bons afloraments d’estructures menors de deformació. Aquí l’estratificació és afectada per boudinage de morfologia variable.”

Pels qui estiguin interessats recomanem la lectura de la “GEOZONA 101 ROMEDO – CERTASCAN” publicada per la Direcció General del Medi Natural i el document “La Vall de Cardós, lectura d’un paisatge escrit a les roques”

Un cop fetes les fotografies de rigor emprenem la baixada cap a Canalada, vorejant el petit llac sense nom ( en algunes publicacions estany inferior de Certascan), on dos dels participants es van submergir en les seves gèlides aigües.

Foto Cèsar Pasadas

Estany inferior de Certascan

Estany inferior de Certascan. Al fons Coll i Pic de Certascan

El camí ben fresat fa una marrada per salvar els forts pendents que acompanyen el desguàs de llac.

A Canalada el Riu Certascan està canalitzat pràcticament en la seva totalitat cap a la galeria subterrània que uneix el llac inferior de Romedo amb les centrals de Montamara i Tavascan.

Canalada

A prop de Canalada i en direcció a Romedo es troba l’accés, barrat per una tanca, a la galeria d’evacuació de runa coneguda com “ventana”, que en el seu moment va servir per la construcció de la galeria principal procedent del llac Romedo de Baix.

Aquí acaba el nostre periple a peu, els 4×4 ens aproparan, en 15 minuts, al llac de Romedo de Baix (2027 m) on a la seva vora dinarem tranquil·lament.

Estany de Romedo de Baix

Desprès de més d’una hora de sotragueig, que ens posa a prova les nostres vèrtebres, arribem a Lladorre on el nostre autocar ens portarà de nou a Tavascan.

Al Centre d’Interpretació en Xavier Soler (2) i en Joan Carles Alayo ens fan una aclaridora explicació sobre l’aprofitament hidroelèctric de conjunt Tavascan- Montamara i finalment la majoria de nosaltres entendrem el conjunt de canalitzacions d’unió entre llacs i amb les Centrals de Tavascan superior e inferior i la Central reversible de Montamara.

En el “dossier “ redactat per Joan Carles Alayo lliurat a tots els assistents s’aporten de manera resumida un conjunt de dades de gran interès.

Més tard visitem la caverna on s’ubica la Central de Tavascan Superior guiats per en Xavier Soler.

Túnel d’accés a la Central

Interior de la Central amb les turbines Pelton de 56.7 MW cadascuna

Canonada d’alimentació a les turbines

Finalitzem la sortida i ara sols ens queden 4,5 hores per arribar a Barcelona.

————————————

(1) Joan Carles Alayo Guia acompanyant. És pèrit industrial elèctric i doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. En el camp de la investigació històrica, ha enfocat els seus treballs en l’estudi de la tecnologia elèctrica i la seva aplicació a l’electrificació. És membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (IEC) des de la seva fundació i, en l’àmbit del patrimoni industrial, és col·laborador del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Autor de varies publicacions on destaca “L’electricitat a Catalunya: de 1875 a 1935” .

(2) Xavier Prats. Guia local del Centre d’Interpertació de l’aigua a Tavascan

Dossier de la Sortida per Joan Carles Alayo