En Pere de can Nyanya

El dissabte 26 de gener d’enguany vàrem celebrar un dinar per reconèixer a en Pere Andreu l’organització i conducció durant molts anys, concretament del 1998  al  2016, d’un seguit de viatges per països de la mediterrània, encara que també vam arribar  a les Açores.

Amb ell hem gaudit dels paisatges, de la història, de la mitologia d’ambdues ribes del mar i també de les seves illes.

Recordem amb certa enyorança el recorregut de sud a nord de la Grècia continental, els periples per països que avui en dia són difícils com Síria i Líbia (Tripolitània), visions com el blau intens del mar emmarcat pel teatre romà de Sabrata o l’entrada a Istanbul tot navegant, al capvespre, pel Bòsfor,  així com la imponent silueta del mont Athos des de l’Egeu, el cant dels romeiros a les Açores, o la lectura dels seus poemes al santuari d’Apol·lo a Dídim. I tantes altres imatges que difícilment podrem esborrar dels  nostres ulls.

 A la trobada es van reviure records i semblances. En Pere de can Nyanya ens oferí el sonet núm. 59/J/162 Shquipëri a manera de dedicatòria:

(…)

doncs el “ramat” (que segueix el costum

i, com a casa, país fronterer

romàntic peix el seu propi grier

on els corògrafs turistem la llum

i mediterràniegem la ciència)

el “poble”, doncs , fon paisatge i vivències

(…)

a les companyes i als companys

a les convinyes i als convinys

de la Societa Catalana de Geografia