Col·laboracions

GeoVivència, darrer capítol i últim

” A través d’aquests vídeos de creació col·lectiva els alumnes i les alumnes de l’Institut Barri Besòs han fet la seva petita aportació al barri i a les ciències socials. Hem investigat i après sobre els principals problemes de l’entorn, hem intentat analitzar-los i buscar-ne algunes solucions, que passen, sobretot, per la consciència social i pel treball en xarxa amb els diferents col·lectius del barri i de la ciutat, així com els veïns i les veïnes”.
Jordi Royo

Els geògrafs fan coses

El butlletí digital SENDÈRIA (paraula inventada que podria significar “dèria pels senders” o també “posar seny – senderi a la gestió dels camins”) és l’altaveu de la Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran.

El noticiari, que es publica mensualment, és fruit de la col·laboració entre l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i el Servei d’Actuacions de Muntanya del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El número 56 té dues col·laboracions de geògrafs, la primera d’en Josep Coma professor del Departament de Geografia de la UB, alcalde de Molló i president del Parc Natural de la Capçalera del Ter i Freser patrocinant el Camí de Retirada que uneix Molló i Prats de Molló al Vallespir. La segona entrada, “Una pedalada amb.. Xavier Campillo”, fa una breu ressenya del viatge de Barcelona a l’Alguer  amb bicicleta i alforges.

De Molló a Prats de Molló

Camí de Retirada

Barcelona l’Alguer amb bicicleta

 

 

 

 

Itinerari geològic i ambiental: Monistrol de Calders

 

El Geoparc de la Catalunya Central organitza periòdicament sortides pel reconeixement geològic i ambiental de certes zones del Parc.

Aquests itineraris faciliten l’aprofundiment de la mirada que normalment els excursionistes, avui en dia senderistes, tenen sobre el territori.

Vaig decidir fer pel meu compte aquest recorregut no exempt de dificultats, ja que el track associat en la documentació (wikiloc) estava fet sobre el mapa, d’aquí els dubtes deambulatoris que es poden endevinar en el track que més endavant proposo.

El terme municipal de Monistrol de Calders forma part de la nova comarca de Moianès, el seu paisatge es correspon amb un “altiplà basculat cap a l’oest amb drenatge cap al Llobregat, que enllaça les cingleres de la part baixa d’Osona amb els contraforts muntanyosos del Bages. El seu relleu és ondulat amb pujols enllomats, la coberta forestal és densa i ufanosa i sotabosc a voltes impenetrable, dominada pel pi roig i el roure martinenc”. La xarxa de pistes forestals, camins i corriols és força densa i sovint perdedora pels no coneixedors d’aquest territori.

L’itinerari “Recorregut a peu, geològic i ambiental de reconeixement pel terme municipal de Monistrol de Calders des del Pont del Rector a la pedrera Pomanyà, al gorg Blau i retorn al Pont del Rector ” ha estat dissenyat per Josep M. Mata i Josep Giralba , i si finalment decidiu recorre’l i complementar els vostres coneixements de la zona és interessant la lectura de l’article  LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA I LA VALL DEL CARDENER  i també l’annex “Geologia i geotècnia” de la memòria del projecte Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK. 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet – Manresa“, entre altres articles.

Especialment comprensibles pels profans en la matèria, són els gràfics continguts en l’article ” LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA I LA VALL DEL CARDENER, al voltant de la depressió geològica de l’Ebre.

L’itinerari discorre per la “Depressió Geològica de l’Ebre els materials identificats pertanyen en la seva major part a la Formació Collbàs (amb nivells de gresos i localment de conglomerats) i ocasionalment a la Formació Igualada. Totes dues pertanyen a l´Eocè. Tot i així, la major part del recorregut s’efectuarà entre els nivells de gresos, calcolutites grisenques, calcarenites i els esmentats conglomerats de la Formació Collbàs. Tot i aixó, molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors”. 

Mapa topogràfic

Xarxa de rieres de Monistrol de Calders

Itinerari sobre el mapa geològic

 

D’acord amb l’experiència obtinguda al recorre aquests indrets he elaborat mitjançant Goggle Maps un mapa interactiu on s’han implementat les capes del track realitzat, la xarxa principal de rieres de la zona, les fotografies i els documents i autors considerats.

En resum per conèixer el territori cal trepitjar-lo. Bona caminada.

   

Riera de Colljovà

Pedrera de Pomanyà

Els Gorgs Blaus

Quintana de la Païssa

 

 

 

 

GeoVivència: l’experiència de l’alumnat de secundària de l’Institut Barri del Besòs de Barcelona

 

“El curtmetratge pot ser un camí lúdic per transmetre conceptes abstractes propis de les ciències socials, com ara, per exemple, la morfologia urbana, la segregació socioespacial, la història d’un barri i la seva memòria històri­ca. Aquest tipus d’activitats comprèn un triple valor: el sensitiu, l’emotiu i l’intel·lectual. En realitzar un curtmetratge, l’alumne pren consciència que qualsevol imatge o sèrie d’imatges són una posada en escena, una simulació o una reconstrucció d’uns fets ficticis o reals, fet que l’apropa a l’objectiu de des­codificar els missatges implícits o explícits que hi apareixen. No hem d’oblidar, d’altra banda, que la major part de cinema i de televisió que consumeixen els joves d’avui en dia té una alta qualitat tècnica, però una baixíssima qualitat de significats.”

“El vídeo pot ser el pretext per descobrir els conceptes d’estudi. El procés de desxifrar el llenguatge audiovisual portarà a la necessitat d’abordar, entendre i assimilar els conceptes teòrics o pràctics de les ciències socials. Els vídeos de format curt o curtmetratges són especialment interessants, perquè acostumen a desenvolupar-se a partir d’un únic concepte (enfront dels llargmetratges, tradicionalment més complexos), fet que permet que els joves n’explorin les conseqüències al límit (Graviz, 1994).” (1)

Els vídeos publicats a data d’avui són:

Geovivència 1: La renda diferencial (2015)

Geovivència 2: 1717 (2015)

Geovivència 3: Barcelona o Sant Adrià (2016)

Geovivència 4: Buscant la Núria (2017)

Geovivència 5: Ctrl + X (2017)

Geovivència 6: Record d’un malson

Geovivència 7: Curtmetratge sobre nois xinesos a Barcelona

Geovivència 8: Patri Money Foc Can Ric Art

Geovivència 9, Inseguretat urbana

Geovivència 10, Besòs a boca d’or

En el Canal YouTube els trobareu tots:

 

(1): Geovivència, el vídeo participatiu per estudiar geografia a l’ensenyament secundari per Jordi Royo Climent publicat a Documents d’Anàlisi Geogràfica  2017, vol 63/3

 

Viatjar és cultura, el bloc per gaudir de la natura i alguna cosa més

Publicat per Gregori Ramon

ITINERARIS:  CAMPRODON I MOLLÓ       UN DIA AL LLUÇANÉS      LLANÇÀ-COLERA       MERCAT DE PAGÉS A  LA COLÒNIA GÜELL       PALOUET I BUSA       30 HORES AL CONFLENT        SAVASSONA I CASSERRES        SANT PERE DE RODES I EL CAP DE CREUS              L’ALBERA:REQUESENS-LA JONQUERA      EL PRIORAT-SIURANA      EL MONT-BESALÚ-SANT ANIOL      MONTGRONY-GORGS DE LA CABANA  LA GARRIGA-CINGLES DE BERTÍ    TAVERTET-RUPIT       L A GREVOLOSA-CABRERA     PRADES-LA BALTASANA-POBLET     CAPAFONTS-ELS MOTLLATS      LLANÇÀ-PORT DE LA SELVA      OLÈRDOLA-VILAFRANCA      ELS CINGLES D’AIATS    LA TALAIA DEL MONTMELL    TINES DEL TOSQUES-MURA       DUES JORNADES AL ROSSELLÓ         EL CAP NORFEU I ROSES      LA BAIXA SEGARRA I SANTA COLOMA DE QUERALT

Llança – Colera

“El corredor de la lluminositat” per J. Oliveras

“Fa poc es va presentar a Barcelona un innovador estudi realitzat pels geògrafs Oriol Nel·lo, Joan López, Jordi Martin i Joan Checa, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i titulat La luz de la ciudad. El proceso de urbanización en España a partir de las imágenes nocturnas de la Tierra. En ell mesuren i analitzen el procés d’urbanització a Espanya entre els anys 1992 i 2012, a partir de la lluminositat nocturna que capten els satèl·lits artificials que discorren per sobre de la península Ibèrica. Utilitzen unes tècniques complexes que va iniciar el geògraf americà Tim Gulden fent el càlcul de la quantitat d’activitat econòmica corresponent a la quantitat de llum que emanava de les diferents zones de la Terra.”

 

XARXA DE GEOPARCS

GEOPARCS

Els Geoparcs són àrees geogràfiques  de  importància geològica que es gestionen  mitjançant un enfocament holístic.

Un Geoparc utilitza el seu patrimoni geològic com eix conductor dels altres aspectes del patrimoni natural i cultural de la zona,  per millorar el coneixement i comprensió dels problemes crucials de la societat, com l’ús dels recursos del nostre planeta de manera sostenible, la mitigació dels efectes del canvi climàtic i la reducció de l’impacte dels desastres naturals.

Un GEOPARC és un territori reconegut per la UNESCO, que compta amb un  patrimoni, geològic, paleontològic i miner de rellevància internacional.

Un Geoparc no és una figura legal de protecció sinó el reconeixement de la UNESCO  a un model de gestió del patrimoni com a eina de desenvolupament local sostenible.

La Xarxa Global de Geoparcs de la UNESCO comprèn 120 localitzacions en 33 països d’arreu del món

D’aquestes, 69 formen part de la Xarxa de Geoparcs Europeus i es reparteixen en 23 països, dels quals un es troba a Catalunya, el Geoparc de la Catalunya Central.

El llistat complert de GEOPARCS amb les seves adreces WEB al podeu trobar aquí

 

Els GEOPARCS conjuntament amb les figures de RESEVA de la BIOSFERA i PATRIMONI DE LA HUMANITAT donen una imatge completa del conjunt del nostre patrimoni.

A casa nostre tenim el GEOAPARC de la CATALUNYA CENTRAL i en projecte el GEOPARC de la CONCA de TREMP MONTSEC.

El Parc Geològic i Miner el trobem en una privilegiada situació al cor de Catalunya i el configuren Collbató (Baix Llobregat) i gairebé tots els municipis del Bages.

 

Visites geològiques i Mineres

Georutes

Propostes turístiques

——————————————————————————————————-

Límits del projecte de GEOPARC

Espais d’interès ecològic

Espais d’interès geològic

Espais d’interès paleontològic

Espais d’interès miner

Espais d’interès cultural

ARXIUS